La chica más lista que conozco

Alicia deixa la seva ciutat per estudiar Filosofia a Madrid, convençuda que allí trobarà companys amb els quals poder parlar de llibres i professors que li podran cambiar la vida.

Seduïda per un grup d’estudiants tan intel·ligents com cruels, descobrirà aviat que el coneixement no sempre és sinònim de virtut, ja que a les aules regna l’arrogància, i l’espledor intel·lectual conviu amb la precarietat, el cinisme i les misèries quotidianes.

Al bell mig del seu Bildungsroman particular, entre els moviments d’estudiants i l’estudi sobre què significa l’amor per autors com Plató o Sartre, s’obsessionarà amb Juan, un dels seus professors, tot i que ell és deu anys més gran.

És una novel·la que parla sobre la vegonya, les complexitats del consentiment en les relacions tenint en compte la desigualtat i els límits del Me Too. Està escrita com un tractat filosòfic, cerca també en l’amistat femenina en entorns masculinitzats, la bellesa del coneixement, l’ansietat per assolir una identitat i els clarobscurs del compromís polític a la vida íntima.

Després del fenomen literari Los escorpiones, l’autora fou aplaudida per lectors i crítica, comparant-la amb autors com Marías, Cervantes, Enriquez, Foster Wallace, Bolaño o Houellebecq.