Somiàvem una illa

Després d’un fort sotrac -dos, de fet-, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides. 

Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. Illes remotes, inaccessibles, tràgiques, llegendàries o artificials; illes que, al capdavall, som una mica nosaltres. 

I, mentrestant, procurarà pujar dos fills encara petits i viure amb la gent que estima: sobretot l’Òscar, la seva parella, la Nora, la seva millor amiga, i el senyor Feliu, un home que sempre ha estat com un avi per a ella.

Enmig d’un dia a dia no sempre lluminós, la Carla agafa perspectiva i escriu un text confessional des del fons del cor que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. Un crit d’auxili per estimar-se de nou.

Interessant, especialment, per a lectores i lectors que busquen novel·les emocionals i introspectives, amb una forta càrrega psicològica i emocional, així com a persones interessades en relacions humanes, familiars i de parella, o en processos de resiliència i creixement personal després de crisis vitals. També pot atraure un públic que valora l’escriptura en forma de confessió íntima o epistolar.