Caldrà la pluja

Caldrà la pluja, de la rapitenca Carme Cruelles, transita per la sendera del sentir cap al pensar i, en conseqüència, s’atansa a la pròpia essència del jo, a través de l’amor, del desamor, del desempar, del desig i també des de les reflexions de la pròpia mort.

«De començament a fi el llibre de poemes Caldrà la pluja es troba travessat per la força simbòlica i metafòrica de la revivificació de la pluja, invocada, esperada secretament des de l’aridesa d’una reflexió sobre la desesperança escrita des de la serenitat i no pas en la desesperació», com descriu en el pròleg Albert Gavaldà, que afegeix «L’espera de la pluja és també l’exigència de la revolta. Hi ha, en aquesta espera, alguna cosa iniciàtica i fins i tot programàtica, d’aquí potser el recurs sovintejat a l’al·legoria en obres com Delta i Com fileres de formigues.»

És una lectura que combina un bell artifici, un codi secret que s’endinsa en la realitat més plena. Ressona, en tots aquests versos, una delicadesa punyent.