Una treva que no és pau

«Per què escrius?», pregunta a Míriam Toews l’organitzador d’un esdeveniment literari a Ciutat de Mèxic.

Cada resposta proposada per Toews -totes insatisfactòries per a l’organitzador- revela noves capes de dolor i de culpa relacionades amb el suïcidi de la seva germana.

Ella s’adona que ha mantingut una correspondència interior durant dècades, omplint un silenci que gairebé no comprèn. I nosaltres, els lectors, arribem a entendre que la pregunta és tan impossible de respondre com decidir si s’ha de viure la vida com una comèdia o com una tragèdia.

Míriam Toews torna amb unes reflexions úniques sobre l’impuls d’escriure, unes memòries rebels que desafien les convencions, amb un humor i una mestria esquixits, en una societat assedegada de continguts i saturada de prosa. Una exploració sobre la difícil aliança que un escriptor estableix amb la memòria.

Finalista del Premi Hilary Weston Writers’ Trust. Finalista del Premi National Book Critics Circle. Seleccionat a les llistes dels millor llibres de l’any del Time, The New Yorker i The Globe and Mail.