El jardí adormit

L’Iris viu a Londres, treballa en una gran entitat financera i sembla tenir-ho tot sota control, fins que la seva vida s’esmicola. La traïció del promès i una pèrdua irreparable que arrossega des de petita la deixen a la deriva. Es veu incapaç de trobar el seu lloc al món.

Aleshores, un anunci insòlit desperta la seva atenció: busquen algú per tenir cura d’un jardí en una finca de l’Empordà. La frase “abstenir-se persones alegres” li arrenca un somriure amarg. Per primer cop, sent que encaixa en algun lloc. Així arriba a la Casa de l’Oblit. Darrere la seva portalada medieval l’espera l’Abèlia, la dona que li lliura les claus i l’acull amb una calidesa inesperada. La casa, però, no és tan buida com sembla: els seus murs amaguen cicatrius, murmuris d’un passat inquietant i les empremtes de l’Anaïs, l’antiga propietària, una pintora brillant la vida de la qual va quedar marcada pel turment.

Mentre fa reviure el jardí adormit —cobert de bardisses però encara palpitant sota la superfície—, l’Iris descobreix que també pot retornar la vida a la mateixa casa. S’adona que pot fer emergir secrets silenciats, reconciliar memòries i alliberar aquells que hi romanen atrapats. En Marc, l’enigmàtic habitant de la finca, forma part d’aquestes ombres: un home ferit, marcat per la tragèdia, que guarda dins seu la clau de la veritat.

Amb un prosa subtil i alliberadora, amb ecos del clàssic El jardí secret, en aquesta novel·la sobre el despertar d’una dona adormida, Carla Gràcia combina el relat íntim i emocional de Kate Morton amb el vitalisme d’Elizabeth Gilbert a Menja, resa, estima, i beu també del suspens gòtic de Wilkie Collins. Alhora, ens endinsa en el fascinant món del llenguatge de les flors i el seu poder simbòlic; i explora el poder sanador de la natura i el misteri de renéixer des del silenci.