El maqui que encara lluita

L’últim testimoni viu de la lluita dels maquis: directe, de viva veu i d’una vida impressionant.

Joan Busquets (Barcelona, 1928) és el maqui que encara lluita. Va passar la seva infància i joventut entre militants de la CNT i la UGT, treballadors i treballadores de Barcelona compromesos amb el canvi social. Era un nen quan va esclatar la guerra, però en créixer es va implicar en la lluita contra el franquisme. Es va unir al maquis amb 20 anys, després de creuar tot sol els Pirineus amb 18. La policia franquista va detenir el seu grup després d’una acció sonada a Terrassa, i va ser condemnat a pena de mort. Finalment, la judicatura va commutar-la per 20 anys en presons franquistes, d’on va intentar escapar en almenys una ocasió.

En sortir el 1969, amb 41 anys, va exiliar-se a França de nou fugint d’un fort assetjament policial. I un cop allà, va haver de confinar-se a Normandia després de ser detingut a París, el 1976, coincidint amb una visita de Joan Carles I.

Des d’aleshores, ha estat un militant incansable pel reconeixement del maquis amb una lluita que l’acompanya encara avui. Després de dos exilis a França i molts nous inicis, amb prop d’un segle de vida i una memòria per llegar i recuperar la memòria històrica. Ha tornat en diverses ocasions a Catalunya, però ha continuat vivint sempre al nord del país gal, al poblet de Picauville, i on el periodista EnricGarcia Jardí l’ha anat a trobar per donar forma, tal com si fos una novel·la, a la seva increïble i valuosa biografia. De presó i exili a memòria vital.