Seleccionar página

Literatura contemporània

Fonseca

Un casalot en un poble desconegut, un viatge inesperat i una promesa de salvació. La història que la celebrada escriptora anglesa Penelope Fitzgerald no va escriure mai.

És l’hivern de 1952 i Penelope Fitzgerald viu un moment difícil: el seu marit s’enfonsa en l’alcohol, la seva revista literària fa aigües i ella espera el seu tercer fill. Quan rep una carta de les germanes Delaney, dues velles irlandeses sense descendència que insinuen la possibilitat d’una herència procedent de la seva mina de plata a Mèxic, hi veu una oportunitat de salvació. Acompanyada pel seu fill de sis anys, deixa enrere Anglaterra i inicia una odissea que la portarà a una casa tan fascinant com misteriosa, poblada d’artistes – com Edward i Jo Hopper–, oportunistes i desconeguts que també han dipositat les seves esperances a Fonseca.

Durant tres mesos, de la festa dels Morts fins a la Candelera, Penelope haurà de conviure en aquest ambient estrambòtic i sobreposar-se a les adversitats que sorgiran de la confluència d’ambicions i rivalitats, mentre intenta trobar un sentit a la seva pròpia història.

Jessica Francis Kane reconstrueix un episodi real de la vida de Penelope Fitzgerald i el transforma en una novel·la que respira vida pròpia. Amb l’estil absorbent i la delicada ironia que caracteritzen l’autora aquesta novel·la ens ofereix una història sobre família, creació literària i els petits actes de supervivència quotidiana.

Jessica Francis Kane (Michigan, 1971) és una esciptora nord-americana. La seva primera novel·la, The Report, fou finalista del Premi de Primera Novela del Center for Fiction. La segona nove·la de Kane, Rules for Visiting, fou preseleccionada per al Premi Bollinger Everyman Wodehouse i fou nombrada per Oprah Daily com un dels millors llibres de 2019. Fonseca és la seva darrer novel·la. Kane ha escrit articles i assaig basat en temes socials que han aparegut a Harper’s Magazine, The New York Times, Slate, etc.

"Com és natural en un homenatge a Penelope Fitzgerals, la línia divisòria entre la realitat i la ficció és molt difusa. I molt entretinguda."

- The New York Times