HARU

Flàvia Company ens narra la vida d’una jove japonesa, Haru, que inicia el seu camí en l’art del combat (una mena de metàfora del budō), sota la guia dels mestres del Dojo, on hi arriba després de la pèrdua de la seva mare i roman durant cinc anys.

A través d’aquest aprenentatge, la protagonista anirà interioritzant lliçons sobre el dolor, la pèrdua, el silenci, l’autoconeixement i l’acceptació.

Passat aquest temps, la Haru i les companyes i companys, que han acabat la formació, han de seguir el seu camí a la vida.

La història s’emmarca en un Japó atemporal i simbòlic, gairebé mític, on els elements de la tradició zen i la contemplació formen part del dia a dia. La narració segueix l’estil d’un conte oriental, ple d’aforismes i reflexions. Cada capítol, breu però intens, amaga una lliçó que va molt més enllà de l’argument aparent.

Flàvia Company aconsegueix que Haru sigui, més que una novel·la, una experiència espiritual i una invitació a la introspecció. No hi ha grans girs argumentals, sinó un viatge interior que apel·la directament a les emocions i al pensament del lector. El silenci i el buit hi tenen tant de pes com les paraules.

És un llibre que pot llegir-se en una tarda, però que ressona molt més temps dins la memòria. Ideal per a qui busqui una lectura pausada, reflexiva i amb un fort component simbòlic.