LITERATURA CONTEMPORÀNIA
Jo, que no he conegut els homes
Quaranta dones estan engabiades i privades d’intimitat en un soterrani, sota la vigilància externa d’un grup d’homes armats.
Entre elles hi ha una jove sense nom que no recorda el passat i s’alimenta dels records que li transmeten les altres dones, nostàlgiques de la seva vida anterior.
Un dia, després del so d’una sirena misteriosa, les dones aconsegueixen sortir a l’exterior, a un món despoblat i desconegut on hauran de reinventar-se i d’enfrontar-se a un nou repte, desafiant i ple d’incògnites: la llibertat.
Jo, que no he conegut els homes és un petit tractat de filosofia sobre la condició humana; és una utopia, pot existir un món sense homes, només regit per les dones? I és una reflexió sobre la llibertat, el poder i la tirania.
Jacqueline Harpman (Bèlgica, 1929-21012) va ser una escriptora i psicoanalista d’orgen jueu amb una joventut profundament marcada per la invasió nazi del seu país, durant la qual part de la família va morir a Auschwitz i ella mateixa va haver-se d’exiliar. El 1980 va obtenir el títol de psicoanalista, i va exercir des d’aleshores i fins la seva mort.
Autora de 15 novel·les, d’entre les quals destaca Jo, que no he conegut els homes, traduïda a més de vint llengües, va escriure intermitentment al llarg dels anys fins a consagrar-se com una de les veus contemporànies cabdals de la literatura europea. Va ser reconeguda amb nombrosos premis, incloent-hi el Médicis l’any 1996 per Orlanda.
«És una novel·la trencadora, inclassificable, avantguardista.»
- Silve Pons. Iris.cat
Altres títols
Orlanda
Dues parts escindides d’un mateix jo, s’acaben creuant de nou en un entrellat ple de suspens i peripècies.
PROGRAMA KIT DIGITAL FINANCIADO POR LOS FONDOS NEXT GENERATION DEL MECANISMO DE RECUPERACIÓN Y RESILIENCIA
