Seleccionar página

NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA

Les fogueres de la tardor

Un cop acabada la guerra, el soldat francès Bernard Jacquelain torna de les trinxeres amb una medalla, però profundament desil·lusionat per l’aclaparadora falta d’expectatives per a algú com ell, sense estudis ni padrins.

En aquestes circumstàncies, entra al món dels negocis tèrbols de París i, mentre intenta guanyar diners amb l’estraperlo, es fixa en la bonica Thérese, una vídua jove amb un fill petit que li sembla que està molt lluny de les seves possibilitats. Però, contra tot pronòstic, ella se n’enamora i accedeix a casar-s’hi, i durant deu anys el matrimoni gaudeix dels plaers d’una vida burgesa gràcies als diners fàcils.

Ambientada en el París d’entreguerres, Les fogueres de la tardor no és només el retrat íntim d’una parella a la recerca d’una felicitat impossible, sinó també una semblança implacable d’una calsse social de nou-rics que, quan van maldades, intenten debades aferrar-se als seus privilegis, mentre a seu voltant tot va ensorrant-se i els seus propis fills són cridats a files. 

Per primera vegada es publica en català una de les últimes novel·les d’Irène Némirovsky, i és el tercer de la maleta que va guardar durant 60 anys dos manuscrits més de l’escriptora: Suite francesa (La Magrana, 2022) i Sang calenta (Viena, 2021).

Irène Némirovsky (Kíiv, 1903 – Auschwitz, 1942). Filla d’una família jueva que va marxar del que llavors era l’Imperi rus fugint de la revolució bolxevic, va arribar a França quan encara era molt jove. D’ençà de la publicació de les seves primeres novel·les –El malentès (21926), David Golder (1929) i sobretot El ball (1930)-, obtingué un gran ressò internacional, però això no va salvar-la de l’antisemitisme: sota el govern de Cichy li van prohibir publicar, fou perseguida i finalment l’arrestaren i la van portar a Auschwitz, on va morir al cap de poc.

Les fogueres de tardor, que havia escrit durant la primavera del 1942, juntament amb Suite francesa, va sobreviure en una carpeta que l’autora va lliurar al seu editor. Totes dues novel·les es van publicar pòstumament el 1957.