Lo que no se ve

Dues germanes ancianes juguen a representar la seva pel·lícula preferida de joventut: un film inquietant. Dues adolescents, companyes de classe, es descobreixen cruament amb una altra mirada l’últim dia de curs. Una dona evoca, molts anys després, la festa en la qual els seus amics universitaris es van atrevir a invocar a l’Altre, en una tarda que va canviar per sempre les seves vides.

Pot produir-se entre humans una interacció semblant a la que es dona entre algunes plantes…? En una ciutat italiana, a la qual ha viatjat per acompanyar la seva parella, un home accedeix a la zona en obres de la catedral on rebrà un manament amb conseqüències imprevistes. Una dona creua acalorada la carretera plena de cotxes i, després d’un desmai, s’adona d’una curiosa botiga nova al barri.

Amb un magistral ús de la psicologia i intruint subtils pertorbacions a l’experiència quotidiana, les històries de Lo que no se ve freguen sovint l’inexplicable, el terrorífic però, també allò que no es diu, allò que intuïm i no sabem expressar, o allò que inesperadament ens canvia i no oblidem mai més.

Són un conjunt de sis relats més sintètics que mantenen el to elegant, l’humor pervers i l’ambigüetat que defineixen l’obra d’aquesta mestra del conte español.

Ideals per als amants del conte literari i de la narrativa breu; també és interessant per a un públic lector que busquen inquietud, misteri i el fantàstic subtil, que estiguin acostumats o oberts a la literatura que juga amb el llenguatge, amb la forma i amb la intertextualitat. I també per a lectores i lectors amb sensibilitat psicològica i emocional.