Si una família

Poc podia imaginar Paloma que treballar com a auxiliar de vol canviaria tant la seva vida rutinària a terra.

Amb els pares jubilats abandonant-se a una vida naturista i hippie a Mèxic i amb un tiet diplomàtic a l’ambaixada de Moscou, el retrobament amb una coneguda de l’institut -vint anys després!- trencarà la seva soledat. Però serà en Marcel, un apicultor desmanegat, i la seva mare, Simona, una iaia amb mal humor i un passat corprenedor, qui canviaran el rumb de la seva existència i l’endinsaran en un món familiar completament nou.

Què és la família? Quines formes pot adoptar? Hi ha alternatives al vincle de sang o -com diu el tòpic- la família no es tria?

Entre el cel i la terra, entre la fantasia i la realitat, entre el present i el passat, Alba Dalmau desplega a Si una família la història d’una dona que busca vincles familiars en l’amistat de les persones; un extraordinari ventall de relacions i sentiments, on tot pot passar i tot és imaginable.

Es tracta d’una novel·la vital, festiva, positiva, però que no defuig els conflictes, la crueltat o la decadència de la vellesa. La seva força narrativa creix precisament dels contrastos, com la vida mateixa, i la versemblança recolza sovint en una proximitat familiar dels personatges —els coneixem, ens reconeixem en els seus actes i paraules— i, amb la protagonista, ens preguntem què és normal i què és excèntric.