Mario i el màgic

A la Itàlia de Mussolini, una família alemanya que passa les vacances en un poblet de costa se sent discriminada per l’hostilitat dels turistes locals.

Quan veuen un cartell que anuncia l’actuació del mag Cipolla, expert en hipnosi, decideixen assistir a l’espectacle. Allò coincidiran amb tota la gent del poble, en una ambient enrarit, descregut al principi però cada cop més tens, sobretot a mesura que cauen en l’influx de les capacitats manipuladores del màgic.

Aquesta nouvelle, urgent i desesperada, suposà una primera advertència de Thomas Mann. L’autor ens brinda una metàfora extraodrinària sobre els mecanismes del feixisme, el seu poder hipnotitzador i la seva habilitat per suspendre la raó i la capacitat de crítica dels ciutadans.

Una obra que avui, en un context de crisi de les democràcies, desmemòria històrica i auge de les formes totalitàries, és més vigent que mai. Especialment atractiva per a un públic adult i madur. Interessant per als amants de la història del feixisme ja que es tracta d’una al·legoria sobre l’ascens d’aquest poder totalitari a Europa.

És una obra breu però intensa, escrita per un premi Nobel, que agradarà també a aquells que busquen narrativa d’alta qualitat literària, amb un estil elaborat, ple de simbolisme i reflexió intel·lectual.