Mi nombre es Emilia del Valle

San Francisco, 1866. Una monja irlandesa, embarassada i abandonada per un aristòcrata xilè després d’una apassionada relació, dona a llum a una nena a qui anomena Emilia del Valle. Criada per un amorós padrastre, Emilia es converteix en una jove brillant de gran personalitat, autònoma i independent, que desafia les normes socials del seu temps per a dedicar-se a la seva veritable passió i vocació: l’escriptura.

Amb només disset anys, publicarà novel·les d’aventures sota un pseudònim masculí. Però, el seu món fictici li quedarà petit i optarà a un lloc de reportera en el diari local per a viure més a prop de la realitat. Un temps després, al costat del curtit periodista Eric Whelan, viatjarà com a corresponsal a la guerra civil de Xile, on es trobarà amb una nació esquerdada i a punt de l’abisme. Mentre cobreix el conflicte bèl·lic entre el president Balmaceda i el congrés rebel, aprofitarà l’estada al país per a explorar els seus vincles amb la família Del Valle i poder, finalment, conèixer el seu pare.

Els seus reportatges al centre de la guerra li faran viure situacions límit, entre la vida i la mort al camp de batalla, a l’hospital de sang i a la presó. Al mateix temps, viurà – i patirà – l’amor i coneixerà també, entre boscos, llacs i volcans, una terra on no arriba l’horror i on, potser, acabi descobrint no només el seu destí sinó també la seva pròpia identitat.

Una història d’amor, guerra, traïció i rendició, que ens trasllada completament al segle XIX, una època en què les decisions de les dones es veien limitades i les seves ambicions frustrades.