Tintes molles d'alba

Els poemes d’Albert Gavaldà en aquest recull Tintes molles d’alba es poden configurar com una mena de diari personal amb format autobiogràfic.

En quatre seccions que representen quatre espirals que giren al voltant de la idea de l’amor, que obsedeix el poeta, l’autor reprèn una recerca poètica que s’iniciava a Poemes d’Abissínia, poemari amb el qual Tintes molles d’alba es troba estretament emparentat, fet ja visible en la mateixa estructura.

Amb un llenguatge de vegades ribià, d’altres vegades més expressionista, es trena un univers interior que desemboca en una revalorització tant de l’amor com de la solitud.

“Gavaldà explora totes les possibilitats expressives de la paraula i, en cadascuna de les seves composicions, exposa aquesta percepció especial del món que l’envolta per tal de representar les pròpies experiències.”, com destaca Carme Cruelles al pròleg del llibre, on afegeix que “La poesia d’Albert Gavaldà ens empeny a trenar un recorregut vital intens i profund amb uns versos fets de carn, vísceres i ànima.” 

El poeta es rendeix als sentits i en molts poemes impera el fervor i el deliri que flueixen en una mena de realitat diluïda. Albert Gavaldà tendeix a emprar contradiccions que solen condensar el sentit poètic dels versos. La mesura lògica s’acara a les desproporcions monstruoses.