La vergonya

És diumenge de juny. Els pares d’Annie Ernaux han tancat la cafeteria i disposen d’unes hores de descans, però comencen a discutir més i més fins que la violència esclata i el seu pare intenta matar la seva mare.

L’Annie té gairebé dotze anys i ho prensencia tot. Estranyament, aquell instant -els crits, el podall, la fúria incontenible- queda sepultat pel silenci dins la família, com si no hagués exitit mai. Però a ella la travessa per sempre. Un profund sentiment de vergonya s’instal·la al seu cos i ho tenyeix tot.

Anys més tard, Ernaux aconseguirà trencar aquell silenci i escriurà sobre la seva infància: l’ensenyament humiliant, el feixuc pes de la religió, les vivències limitades de la seva classe social, les expressions, les notícies i les fotografies que evoquen un temps i una vida de províncies. Ho traurà tot a la llum, sense indulgències ni enganys, perquè li cal trobar el sentit profund d’aquell diumenge de juny. 

Una obra adreçada a un públic adult interessat en la literatura autobiogràfica, introspectiva i de caràcter memorialístic, que reflexiona sobre la classe social, la culpa, la vergonya i la construcció de la identitat; també als lectors de textos breus però densos, més reflexius que argumentals i per als amants de la literatura feminista i d’experiència personal.