Pura passió

En aquesta narració directa i vibrant, Annie Ernaux fa la crònica d’un enamorament apassionat a tocar dels cinquanta anys. I ho fa, com és habitual en ella, capbussant-se en els seus records i relatant-los amb total transparència, servint-se d’una escriptura sòbria i precisa.

Al llarg d’una colla de mesos no farà altra cosa que esperar, a casa, les trucades d’A., un diplomàtic de l’Est amb una retirada a Alain Delon, amb el qual torna a sentir aquella follia emocional, física i intel·lectual que anomenem passió, en el seu estat més simple i pur.

És una passió del cos i de la ment, en cerca d’un plaer sense tendresa, viscut sense vergonya ni victimisme. Annie Ernaux dibuixa el temps d’espera i d’absència, fet d’emocions i obsessions en una muntanya russa, quan l’amant ocupa el pensament i el món desapareix…

“Des del mes de setembre de l’any passat no he fet res més que esperar un home: que em truqués i vingués a casa meva. Anava al supermercat, al cinema, portava els vestits a la bugaderia, llegia, corregia exàmens, em comportava exactament igual que abans, però sense un llarg costum d’aquests actes, fer-ho m’hauria resultat impossible, o fent un esforç terrible.”