Només terra només pluja només fang

A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d’un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s’hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l’essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l’última dona de la família.

I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelos colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.

La novel·la afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l’altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes rebusquen en el passat per trobar l’impuls que els torni a la vida.

És una novel·la per a qui busca una experiència literària sensitiva, emocional i arrelada, més que una trama d’acció. Per a lectores i lectors que valoren la ruralitat, interessats per la natura i la terra, que gaudeixin de trames lentes, amb profunditat emocional i introspecció; que busquin una mirada feminista o centrada en veus que han estat silenciades, sense caure en el pamfletisme.